No anem bé

Començo la meva nova etapa de blogger escrivint un post que pretén transmetre la meva inseguretat sobre l'inici d'aquest curs.

Ja hem fet uns quants exàmens, i francament, n'hi ha de fredes i de calentes. Curiosament les bones notes provenen del que jo anomeno la púrria de la púrria: anglès i filosofia. Però el que em sorprèn de veritat són els 2 fiascos que m'he endut fins ara: tecnologia i història.

Història certament és de lletres, però és una assignatura que penso que té un contingut força útil (saber-te fragments o succesos de la història del teu territori penso que és interessant) però fins a cert punt. Per què fins a cert punt? Doncs molt senzill. La història està plagada de detalls de tot tipus: de caire personal, polític, econòmic, geogràfic..., Però ens hauríem de plantejar fins on aquests detalls són importants. Jo personalment crec que "entra" millor estudiar-se un gran apartat d'un tema (per exemple: Trienni Liberal) i a partir d'aqui la gent estudia els fets més importants i després a l'exàmen pot "decorar" aquests fets amb detalls que seríen el complement per arribar a la màxima nota. Si l'exàmen només es basa en detalls... podem plegar (jo el primer).

Ara bé, després està la teoria següent: Nosaltres sabíem en tota seguretat què era el que entraria a l'exàmen, però clar, jo almenys no era concient del "calibre" de les preguntes, i no em queixo del "calibre", em queixo dels critèris, perquè escriure 3 cares de foli per treure un 3,75 (i estas totalment convençut que respons exactament al que et pregunten, amb una mica de context històric) doncs et sents impotent (cert també que reconeixo haver-me deixat coses, però tantes com per arribar tan sols a un 3,75?). Estic dient tot això sense haver pogut veure encara l'exàmen (potser m'enduc alguna sorpreseta), però sincerament ja me les veig venir. Parlo d'això perquè tinc constància que el meu professor d'història em llegeix i m'agrada ja que pot captar les idees/critiques/opinions que escric aqui, i ho utilitzo com a eina comunicativa i a l'hora de divulgació per al lector en general.

Abans parlava dels critèris d'avaluació. Segons critèris de selectivitat (i ara parlo mirant a tecnologia) en preguntes amb resposta múltiple (tipo test, o vertader/fals) cada pregunta fallada (a part de tenir un valor 0) restarà un 30% d'una pregunta ben contestada. Critèri absolutament just i correcte, ja que penalitza al pavo que fa la quiniela i per tant saps amb més exactitud qui se sap les preguntes, però sense passar-se. Doncs sorpresa la nostra quan vam veure un exercici de valor 2 punts, amb 5 preguntes de vertader o fals, i segons les condicions d'aquell exercici, cada pregunta fallada anul·lava una de bona (tenia valor 0 i restava el 100% d'una bona). Per situar-vos millor: Si responies a totes les preguntes, 1 error i 4 ben contestades suposava una nota d'1,25 sobre 2. Havent fallat 2 i conestant bé a 3, la nota d'aquell exercici era 0,5 sobre 2. I a partir del tercer error ja donava la nota negativa. Al meu barri d'això se'n diu robar. Lo bo és que després vas a comentar-li a l'examinador i et diu: Oh, xiquets, són les condicions del problema. Doncs aquestes condicions porten una escopeta a la mà amb la intenció de robar-te els cuartos (ai no, els punts). Després les notes parlen per si soles: Màxima nota? un 5,75.

No em queixo perquè han sigut males notes, ja que realment me les mereixo (encara no he vist l'exàmen d'història [diós que pesat]), però una cosa és treure un 3,5 i una altra és treure un 4 o un 4,5. I jo sóc dels que reclama fins la última dècima (ansia? No, justícia). L'estafador mai pot ser l'estafat.

Volia enfocar aquest post d'una altra manera, però bé, he anat escrivint i m'ha sortit això.

Salut i a reclamar !!